Accés directe al contingut

Tractament de l'ambliopìa o ull gandul

Imprimeix

Compra online un pack de teràpies visuals per ambliopia

  • Ull gandul web
La ambliopia (ull gandul) és una condició visual en la qual certes neurones del sistema visual d'un o d'ambdós ulls (menys freqüent) no s'han desenvolupat amb normalitat, sense que l'origen resuda en cap patologia ocular.
 
Clínicament, l'ambliopia o ull gandul es diagnostica per exclusió, quan l'ull, amb la seva ametropia corregida amb ulleres o lents de contacte, només pot arribar a una agudesa visual (AV) igual o menor de 0,67, o quan, entre els dos ulls, hi ha una diferència d'AV de 2 línies amb respecte del optotip d'AV estàndard.
 
Aquesta condició visual adversa afecta entre un 1% i un 5% de la població mundial.
 
Existeixen diferents tractaments per corregir l'ambliopia o ull gandul. Dels que exposarem a continuació, els que utilitzem en els instituts Admiravisión són l'oclusió i/o les teràpies visuals mitjançant sinoptóforo i ulleres vermell/verd, ja que són els que major eficàcia han demostrat tenir.
 

1. Oclusió:

 Ha estat el procediment més utilitzat durant molts anys, i consisteix en tapar l'ull que té una agudesa visual normal, forçant a enfocar a qui la té disminuïda. És un tipus de teràpia passiva.
 

2. Atropina:

 Un segon tractament de l'ambliopia unilateral, també considerat com a teràpia passiva, consisteix a produir la visió borrosa de l'ull normal amb l'aplicació diària d'atropina, un fàrmac que paralitza temporalment el múscul ciliar impedint que aquest ull pugui enfocar a cap distància, i també produeix una dilatació de la pupil·la.
A l'ull penalitzat amb atropina se li prescriu una lent de +3 D per a la visió de prop.
 
Tots dos tractaments tenen per objectiu obligar el nen a utilitzar l'ull ambliop per estimular la seva retina i vies visuals, i aconseguir que el cervell obtingui una millor informació d'aquest ull. No obstant això, els professionals no estan d'acord en el nombre d'hores que s'ha d'aplicar l'oclusió de l'ull normal encara que els últims estudis indiquen que és suficient l'oclusió de 2 hores diàries.
 
El segon tractament té grans inconvenients ja que la dilatació de l'ull sa pot produir, entre altres efectes, enlluernament o fotofòbia, augment de la pressió intraocular i en certs casos pot produir ambliopia en aquest ull sa penalitzat amb el fàrmac, de manera que ja pràcticament no s'utilitza.
 

3. Teràpies visuals per ambliopia (ull gandul):

 
Un tercer tractament consisteix en l'aplicació d'un programa de teràpies visuals dissenyat per a cada pacient.
 

3.1. Làmines amb imatges de diferents mides

 
Aquesta teràpia consisteix a forçar la retina a enfocar i desenfocar una imatge de diferents mides i diferents distàncies, amb la finalitat d'estimular el nervi òptic que realitzi aquesta funció amb normalitat.
 
Es realitza primer de forma monocular, alternant un ull i un altre, i després binocularment per obligar tots dos ulls a enfocar i desenfocar, és a dir acomodar la visió a diferents distàncies, de manera conjunta (binocular).
 

3.2. Sinoptòfor:

 
El sinoptòfor és un aparell que genera estimulació fòtica i intermitent de la retina, per entrenar la visió biocular i la binocular.
 
Està format per un parell de braços mòbils que contenen unes diapositives o mires que, gràcies a un mirall i un sistema òptic, ofereixen a cada ull la visió llunyana d'una imatge.
 
Aquestes mires poden ser de visió simultània (primer grau), de fusió (segon grau) i que s'utilitzen per entrenar la convergència fusional deficitària, i de estereopis-percepció de la profunditat dels objectes-(tercer grau).
 
Les vergències són moviments coordinats dels dos ulls i poden ser de dos tipus:
 
1. Convergents: quan els ulls s'acosten l'un a l'altre
 
2. Divergents: quan els ulls s'allunyen un de l'altre
 
El sinoptóforo permet entrenar les vergències fusionals, que són fruit de la disparitat retiniana binocular, és a dir, a la diferent posició de tots dos ulls que permet captar dues imatges diferents i projectar-les en la retina de cada ull de manera que el cervell sigui capaç de crear una imatge tridimensional, sobre la base de la fusió de les dues imatges.
 
Es treballa o la convergència o la divergència, en funció de les necessitats del pacient. El sistema de funcionament consisteix en moure els braços de l'aparell en el sentit convergent o divergent i demanar-li al pacient que tracti de mantenir la fusió (visió normal de l'objecte), fins que aparegui diplopia (visió doble), o desaparegui una de les dues imatges . Aquest serà el punt en el qual el pacient té dificultat de fusió i en què haurà de tractar d'enfocar fins fusionar correctament les imatges en una única i clara. Si no ho aconsegueix, se li pot ajudar movent una mica l'aparell cap a l'altre costat, en un punt de dificultat menor en què si aconsegueix la fusió.
 
Aquest cicle es pot repetir tantes vegades com sigui necessari.
 
Aquest exercici realitzat amb constància i reiteració permet recuperar completament la binocularitat, o visió mitjançant dos ulls.
 

3.3. Ulleres vermell / verd

 
Quan el pacient ja ha millorat la seva visió binocular amb l'entrenament anterior, es treballarà la biocularidad, és a dir, la capacitat de mirar amb els dos ulls simultàniament.
 
Mitjançant aquesta teràpia, el pacient es col·loca unes ulleres amb filtres en colors vermell i verd, tals que permeten observar si anul·la la visió d'un dels ulls, en observar el dibuix que conté traços en color vermell i traços en color verd, amb cada filtre. Si el pacient no veu una part del dibuix, d'un dels dos colors, això és perquè l'ull que conté aquest filtre està suprimint la visió. En aquest punt, ha de forçar la vista fins a ser capaç de veure els traços de l'objecte que no era capaç de veure. Això s'aconsegueix augmentant gradualment la dificultat de les làmines que se li mostren.
 
Si la problemàtica visual del pacient ho permet, també es poden utilitzar per enrtenar la visió binocular, utilitzant làmines en 3D.
 

3.4. Estimulador fòtic intermitent TBI

 
Aquest dispositiu pleóptic conegut com TBI (translid binocular interactor), dissenyat el 1966 per MJ Allen, PhD, s'utilitza per al tractament clínic de l'ambliopia (ull gandul), en la supressió d'un dels ulls, fixació excèntrica d'un dels ulls i la correspondència retinal anòmala. També pot emprar-se en casos on hi ha anomalies lleus de fusió, de convergència i d'estereòpsia.
 
 
El funcionament tècnic d'aquest dispositiu, segons explica el seu creador, consisteix en l'alternança en l'encesa i apagat d'un parell de petites bombetes transparents, activades mitjançant un multivibrador autònom, que produeix el seu destelleo aternativo en cada un dels ulls, amb una freqüència de 7 a 10 cicles per segon.
 
Les bombetes reben energia alternativament per oferir estímuls aïllats als ulls. Després que la llum travessi les parpelles, l'estímul fotico (fotons de llum) per a cada ull és un camp uniforme d'il · luminació. La freqüència dels centelleigs encaixa amb la freqüència del flaix coneguda per produir una sensació millorada de la brillantor, una percepció del color alterada, una agudesa visual modificada, una organització perceptual espontània dins d'un flux de formes i colors, i alguns post-efectes perceptuals .
 
La finalitat d'aquest procediment és forçar l'ús normal de la via visual des de cada ull fins a l'escorça visual establint una condició estimulant en què la successió d'impulsos procedents d'ambdós ulls s'ajunten per formar un flux continu, arribant la sèrie d'impulsos de un ull exactament fora de fase amb aquella sèrie procedent de l'altre ull.
 
La intenció d'aquest tipus d'estimulació és evitar el mecanisme de defensa neural de supressió, que passaria si els impulsos arribessin simultàniament o amb una certa alternança en què l'impuls des d'un ull encara estigués processant quan arribés l'impuls procedent de l'altre ull.
 
 
D'aquesta manera amb el mètode d'estimulació fòtica alternant i intermitent pot aconseguir-se la recepció binocular el més properament possible sense que s'iniciï la supressió o la inhibició neural.
 
El principi d'aquest dispositiu es basa en el fenomen de la sensació millorada de la brillantor de Bartley segons el qual es produeix un augment perceptual de la lluentor en il·luminar una superfície de forma intermitent mitjançant una seqüència de centelleigs en o prop del ritme alfa del nostre cervell, en comparació amb la percepció experimentada amb una il·luminació constant de la mateixa intensitat.
 
Aquest dispositiu ha de ser emprat en pacients estràbics amb dos ulls tancats per evitar l'augment de l'adaptació del pacient a la seva estrabisme. En pacients que no són estràbics pot emprar el dispositiu amb els ulls oberts i amb les bombetes a 1cm dels ulls sempre que el grau de binocularitat sigui elevat i les imatges dels filaments caiguin sobre ambdues fòvees.
 
L'efectivitat d'aquest procediment ha estat demostrada des de fa anys. Cada pacient ha de rebre per part del professional sanitari instruccions precises abans d'utilitzar a casa.
 
L'estimulació fòtica intermitent no s'ha d'utilitzar en pacients que pateixen epilèpsia.
 
La FDA que és l'administració d'aliments i fàrmacs dels Estats Units d'Amèrica reconeix que el Translid Binocular interactor (TBI) és un instrument mèdic.
 
Aquest sistema d'estimulació indirecta de la retina (amb els ulls tancats) es pot fer en el domicili com a complement a les teràpies que es realitzen a la consulta, de manera directa (amb els ulls oberts).
 
Referència bibliogràfica sobre el TBI
 
1. Allen, Merrill J. The Bartley phenomenon and visual Rehabilitation-a home training technique. Optometric Weekley, 57 (30): 21-22, 1966
2. Alpern M., D.B. Flitman, and R.H. Joseph. Centrally fixed flicker Thresholds in amblyopia. American Journal of Ophthalmology, 49 (5. Pt II) :1194-1202, 1960.
3. Helveston EM, Manthey R, Ellis FD.Photo-induced convulsió after using the translid binocular interactor. Am J Ophthalmol. 1981 Aug; 92 (2) :279-81

Continguts relacionats

Notícies relacionades

Et pot interessar