Accés directe al contingut

Cirurgia de la ptosi parpebral

Imprimeix
Etiquetes:

Cirurgia de la ptosis congènita infantil

Elecció del moment de la intervenció

En el cas dels nens, es valorarà la urgència de la intervenció, en funció de les possibles seqüeles. En cas de risc de ambliopia, convé realitzar la correcció quirúrgica com més aviat millor. Si aquest risc no existeix, es recomana intervenir al voltant dels 5 anys d'edat.

Tipus d'anestèsia utilitzada

L'anestèsia utilitzada serà general.

Tècnica utilitzada

  • Resecció del múscul elevador

 
S'utilitza quan el múscul elevador té, encara que sigui parcialment, la seva funció.
 
Consisteix en escurçar aquest múscul, facilitant la seva funció d'elevació del marge parpebral.
 
  • Cirurgia de ptosis amb suspensió del frontal

S'utilitza quan el múscul elevador no exerceix la seva funció o ho fa molt pobrament.
 
Consisteix en derivar el múscul frontal la funció que no realitza l'elevador, de manera que elevi la parpella, a més de la cella. Això s'aconsegueix mitjançant l'empelt de bandes no extensibles.  

Cirurgia de la ptosis adquirida en adults

Elecció del moment de la intervenció

En el cas dels adults, la decisió d'intervenir dependrà del grau de molèstia o incapacitat visual que el problema generi al pacient. Generalment, es fa coincidir amb una blefaroplàstia.

Tipus d'anestèsia utilitzada

L'anestèsia utilitzada serà local amb sedació.

Tècnica utilitzada

Varia en funció de la causa de la ptosis i el grau de mobilitat del múscul elevador de la parpella.
  • Reinserció de l'aponeurosis del múscul elevador

S'utilitza en la majoria de casos, en què el múscul s'ha distès però conserva la seva funció. Consisteix en tensar el tendó del múscul elevador de la parpella, accedint al mateix a través d'una petita incisió en el plec de la parpella que, un cop cicatritzada, no s'aprecia. En un percentatge molt baix de casos és necessari algun retoc posterior.
 
  • Conjuntiu-Müllerectomía

S'utilitza en ptosis lleus, quan la parpella només es despenja un parell de mm). Consisteix en la resecció de conjuntiva i múscul de Müller i permet calcular molt bé l'altura final de la parpella, no requerint retocs posteriors. Es realitza pel revers de la parpella i no deixa cicatriu perquè no es toca la pell d'aquest.
 
  • Resecció del múscul elevador

S'utilitza quan el múscul elevador de la parpella conserva la seva funció, tot i que no l'exerceixi amb suficient eficàcia. És el cas de la ptosis congènita en nens. És semblant a la primera intervenció però, en aquest cas, en lloc d'actuar sobre el tendó, es fa directament sobre el múscul per corregir la seva elevació i mobilitat.
  • Tècniques de suspensió frontal

S'utilitza quan la parpella no es pot obrir perquè el múscul elevador tot just realitza la seva funció. Mitjançant aquesta tècnica es deriva la funció d'elevar la parpella a la cella, de manera que, el pacient aconsegueixi poder obrir els ulls quan s'elevi les celles. Amb aquesta finalitat, s'insereixen, unes bandes de material no extensible que uneixen la cella amb la parpella del costat afectat.

Continguts relacionats

Notícies relacionades

Et pot interessar