Accés directe al contingut

Assstim al XXVII Congrès de la Sociedad Española de Estrabología y Oftalmología Pediátrica

Imprimeix

20/05/2019

La Dra. Sílvia Aleman, del nostre servei d'Oftalmopediatria, ens posa al dia de les últimes novetats presentades al congrés que es va celebrar entre el 9 i el 11 de maig a Burgos.

Etiquetes:
Especialitats:

Van ser molt interessants, tant la conferència inaugural impartida pel Dr. José Mª Rodríguez Sánchez sobre variants anatòmiques dels músculs extraoculars, com la conferència en honor al Dr. Fernández de Liaño, que aquest any va ser impartida per la Dr. Alicia Serra Castanera i va versar sobre el glaucoma pediàtric.

Del temari presentat a la sessió de comunicacions lliures, les que m'han semblat més interessants dins del nostre àmbit oftalmopediátrico de l'equip Admiravisión:

1) Mecanismes neurosensorials de la superfície ocular implicats en la queratoconjuntivitis al·lèrgica.

2) Persistència de fibres de mielina en associació amb miopia i ambliopia en pacients pediàtrics.

3) Avaluació de nens prematurs amb i sense ROP mitjançant OCT-A.

4) Densitat vascular macular i del nervi òptic, estudi de correlació mitjançant OCT en nens sans.

5) Síndrome de Kabuki. Mira-li els ulls.

6) Estudi del cos ciliar en nens sans mitjançant OCT de segment anterior.

7) Seguiment mitjançant OCT d'una maculopatia per punter làser en un adolescent.

8) Realització d'OCT màcula precoç per a diagnòstic de sospita de distròfia de cons en edat pediàtrica.

En aquest primer bloc també vam tenir una taula rodona i el tema a tractar va ser l'estrabisme i l'oftalmologia pediàtrica en països desenvolupats.

El que més em va cridar l'atenció en el bloc de comunicacions lliures d'Oftalmologia Pediàtrica va ser la gran aplicació de proves de diagnòstic com són: l'OCT de màcula, l'OCT de fibra òptica, i l'OCT de segment anterior per a l'estudi de la càmera anterior.

Constatem que el nostre equip de Oftalmopediatria de Admiravisión ja utilitza en els seus protocols de visites, per tant, anem per bon camí.

Avenços en l'abordatge de la síndrome de Kabuki

Respecte de la comunicació sobre la Síndrome de Kabuki, presentada per l'equip de la Dra. Gómez de Liaño, comentar que es tracta d'una malaltia molt rara, produïda per un desordre congènit causat per la mutació en el gen MLL2. Es creu que és una síndrome que s'hereta a partir d'un gen recessiu lligat al cromosoma X. Actualment estem atenent un pacient afectat per aquesta patologia.

Se li denomina d'aquesta manera perquè els nens que ho pateixen tenen una cara que s'assembla a una màscara de Kabuki.

Aquests pacients presenten defectes cardíacs en més d'un 30%, anomalies del tracte urinari, sordesa en un 50% o més, hipotonia i deficiències del creixement postnatal en més d'un 80%, anomalies de l'esquelet, laxitud en les articulacions, i patrons alterats d'empremta dactilar. Presenten a més una discapacitat intel·lectual gairebé un 90% d'ells.

No s'ha demostrat que l'esperança de vida d'aquests individus sigui menor del normal. La major part dels seus problemes mèdics poden ser resolts mitjançant cirurgia. Per aquest motiu és tan important el control mèdic especialista, i aquí és on entrem els oftalmòlegs.

Aquests nens presenten en els seus exàmens cerebrals dilatacions de les astes frontals dels ventricles laterals que en ocasions debuten amb hipertensió endocranial. Estem parlant que afecta més d'un 60% d'aquests nens.

La hipertensió endocranial debuta a la majoria de casos. Del nostre diagnòstic depèn la neurocirurgia amb implantació de vàlvula per evitar la hipertensió endocranial.

Crec que és important el coneixement d'aquest síndrome per possibilitar un diagnòstic primerenc de la patologia per poder oferir als pares una orientació sobre el pronòstic, maneig i futur d'aquests nens.

És important que sapigueu que els nens amb aquest síndrome tenen la capacitat d'entendre molt més gran del que poden expressar i que, amb l'estimulació primerenca poden millorar tant la seva destresa verbal com els seus processos cognitius. D'aquí la importància de les revisions periòdiques amb l'otorinolaringòleg i amb l'oftalmòleg. La interacció d'equips mèdics i terapeutes fomentarà els èxits en l'àmbit social.

Abordatge de l'estrabisme

Les sessions de divendres van ser dedicades exclusivament al estrabisme.

Us faig un resum dels temes que em van semblar més interessants:

1) Exploració de la motilitat ocular en els departaments d'Oftalmologia Pediàtrica.

2) Ús de prismes en pacients amb diplopia i el seu impacte en la qualitat de vida.

3) Correlació entre l'OCT i la RMN en la mesura del gruix dels músculs rectes en pacients amb malaltia de Graves.

4) Influència de la longitud axial en els resultats quirúrgics de l'estrabisme.

5) Què fem quan la graduació no és suficient en una endotropia parcial acomodativa?

6) Espasmes de l'acomodació unilateral.

7) Atropina al 0,01% com a tractament per l'espasme d'acomodació.

8) La penalització de lluny, una bona opció en el tractament de l'ambliopia estràbica.

9) Ambliopia i medicina defensiva. És necessari un consentiment informat?

10) Insuficiència de convergència: tractament quirúrgic en l'edat adulta.

Dins de les sessions d'estrabologia, la conferència i la taula rodona van abastar el tractament de l'estrabisme tiroïdal. Va ser impartida per la Dra. Gómez de Liaño.

Per finalitzar us faig un resum d'algun dels temes que van ser presentats en els Pòsters:

1) Cirurgia d'estrabisme en miastemia gravis ocular congènita.

2) Anàlisi de risc de diplopia prèvia a cirurgia refractiva o de cataracta. Protocol obligat.

3) Paràlisi benigna del sisè bat a la infància.

4) Estrabisme secundari a tubs de drenatge nasolacrimal.

5) Diplopia per hipotropia secundària a cirurgia vítreoretiniana amb anestèsia peribulbar.

6) endotropia aguda secundària després oclusió contínua durant un mes per ambliopia.

7) Paràlisi del tercer i del sisè parell cranial en el context d'una reactivació del virus varicel·la Zóster.

8) Risc de diplopia després de cirurgia refractiva en pacients amb anisometropies elevades.

Els temes ressaltats en negreta ens afecten directament, ja que nosaltres vam realitzar un gran nombre de cirurgies refractives i cirurgies de Vitreoretina.

Recomanacions en l'estudi de la refracció en els nens

També remarco un tema interessant per la controvèrsia que es produeix sovint en l'àmbit de l'optometria i la pediatria, i és el dels diferents sistemes de refracció realitzats en nens amb i sense aplicació de coliri ciclopégic. S'aconsella valorar tant la dilatació en una primera visita amb col·liri de tropicamida, i en segona visita i en funció dels resultats la refracció amb ciclopégic o amb atropina (en casos molt específics).

Dra. Silvia Aleman Blanco

Dpt. Oftalmopediatria Admiravisión

Comenta la notícia

Continguts relacionats

Et pot interessar