Accés directe al contingut

El suplement d'àcids grassos essencials contribueix a reduïr la sequetat ocular en la menopausa?

Imprimeix

07/06/2018

Conclusions de l'estudi presentat pels drs. JILLIAN F. ZIEMANSKI, LYNN R. WOLTERS, LISA JONES-JORDAN, JASON J. NICHOLS, AND KELLY K. NICHOLS

Etiquetes:
Patologies:
  • Omega 3 i ull sec

Conclusions sobre els beneficis aportats pels àcids grassos essencials per millorar la simptomatologia de l'ull sec en pacients menopàusiques

Segons la investigació sistemàtica dels perfils de risc, estratificada per ingestió d'àcids grassos omega en 322 dones amb menopausa, la mostra proporciona prou evidència de que el suplement dietètic d'àcid Omega 3 és un factor de protecció per a la patologia de l'ull sec.

Malgrat això, es necessita una investigació addicional per determinar si la suplementació d'àcid Omega 6 i Omega 3 ofereixen un benefici específic en la disfunció de les glàndules de Meibomi específicament.

Objectiu de l'estudi

Avaluar la relació entre omega-3 (n-3) i omega-6 (n-6) àcids grassos amb la patologia de l'ull sec i la disfunció de la glàndula meibomiana.

Metodologia de l'estudi

Estudi transversal.
Es va realitzar una avaluació clínica en dones postmenopàusiques completada amb un qüestionari alimentari de freqüència per estimar la seva ingesta dietètica en àcids grassos essencials Omega 3 (n-3) i Omega 6 (n-6).

Els subjectes es classifiquen de forma binària en funció de si han tingut o no patologia d'ull sec (1) i disfunció de glàndules de Meibomi.

La ingesta mitjana dels àcids grassos dietètics es va dur a terme de forma comparativa utilitzant la distribució T d'Student en les 2 mostres per regressió logística invariable.

Es van utilitzar models de regressió per estimar la raós de momis per cada condició associada a cada quintil de n-3s,n-6s i n-6: n-3.

Resultats de l'estudi:

Per a la patologia de l'ull sec vs no ull sec, no hi va haver cap diferència significant.

Diferències en la ingesta de n-3 (1.95 ± 1.47 g vs. 1.92 ±1,24 g, P [.86), n-6 ingesta (15,58 ± 11,56 g vs 15.44 ± 10.61 g, P [.91) i n-6: n-3 (8.30 ± 2.57 vs 8.30 ± 2.57, P [.99). Per a la disfunció de les glàndules de Meibomi vs no disfunció de les glàndules de Meibomi, no hi va haver diferències significatives en la ingesta de n-3 (1,87 ± 1,35 vs 1.96 ± 1.39, P [.61), n-6 (15.26 ± 11.85 vs. 15.62 ± 10.93, P [.80) i n-6: n-3 (8.35 ± 2.94 vs. 8,28 ± 2,42, P [0,84).

Les raons de momis per patologia d'ull sec no difereixen significativament de 1.0 per a n-3, n-6, o n-6: n-3. Alt consum de n-3 (OR [0,22 [0,06- 0,78]) i un consum moderat de n-6 (OR [0,37 [0.15-0.91]) es van associar amb una reducció de la incidència de la disfunció de les glàndules de Meibomi.

Conclussions de l'estudi:

El consum dietètic d'àcids grassos essencials Omega 3 i Omega 6 no va mostrar cap associació amb la patologia de l'ull sec, però un alt consum d'àcid Omega 3 i consum moderat d'àcid Omega 6 resultava protector. En el cas de la disfunció de les glàndules de Meibomi cal realitzar estudis addicionals per provar si existeix un benefici específic amb la ingesta d'àcids Omega 3 i Omega 6.

Font:

Am J Ophthalmol 2018;189:29–40. Copyriht 2018 The Authors. Published by Elsevier Inc. Creative Commons BY License

Comenta la notícia

Continguts relacionats

Et pot interessar