Accés directe al contingut

El Dr. Costa Vila parla sobre les operacions de cataractes a "Salud y calidad de vida"

Imprimeix

10/02/2012

La cataracta és una patologia associada a l'edat, l'alteració ocular més freqüent a partir dels 60 anys. L'únic tractament possible i eficaç actualment és la cirurgia.

En els darrers anys la cirurgia de cataractes ha canviat en molts aspectes. El Dr. Jesús Costa Vila, del Servei d'Oftalmologia de Clínica Diagonal, ens posa al dia en aquesta entrevista realitzada per Ricardo Aparicio al programa “Salut i qualitat de vida” de Punto Radio.

R. Aparicio: La cataracta és una patologia associada a l'edat, l'alteració ocular més freqüent a partir dels 60 anys. L'únic tractament possible i eficaç actualment és la cirurgia.

Doctor Costa, quins són els primers símptomes de les cataractes?

Dr. Costa Vila: Hi ha 2 criteris, en el més antic, la gent va veient-hi cada vegada pitjor, fins que acudeixen a l'oftalmòleg. Ara es diagnostica abans. Els primers símptomes que s'està desenvolupant una cataracta són: problemes de qualitat de visió, enlluernament pel sol, dificultats a la nit anant en cotxe, dificultats en entrar i sortir d'un túnel conduint, dificultats a l'hora de llegir...

R: Els oftalmòlegs han canviat molt la manera d'atacar la cataracta. Fins fa poc era “No, no, esperem que maduri bé”, fins que pràcticament no hi veies gens. Ara ha canviat l'enfocament i la cataracta s'opera molt abans.

Dr. Costa: La cataracta pràcticament serà una patologia a "extingir", donat que amb la cirurgia de la presbícia, hi ha un gran augment de cirurgies prèvies del cristal·lí abans que arribi la cataracta: s'està combinant la cirurgia de la presbícia (o vista cansada) amb la cirurgia de la cataracta.

R: En la cirurgia de les cataractes es col·loca una lent intraocular...

Dr. Costa: Afortunadament, tenim làsers per a tot. S'han modificat una mica per a què puguem treure la miopia, la hipermetropia i l'astigmatisme.

El cristal·lí es va deteriorant amb el temps, i el substituïm per diferents tipus de lents intraoculars.

Quan van començar aquestes lents, fa uns 10 anys, n'hi havia d'un sol tipus. Això ens permetia operar a 2 de cada 10 pacients. Actualment hi ha uns 12 tipus de lents, que ens permeten operar al 70% de la població. Queda un 30% de la població que tampoc ha de desesperar, ja que pràcticament cada dia van apareixent novetats.

R: Jo, amb 52 anys, amb la meva miopia i la meva vista cansada, ara vostè m'opera i em diu: “Li faré un tres en un: miopia, presbícia i li elimino la cataracta i així ja no en tindrà”.

Dr. Costa: Efectivament. Primer de tot cal saber de què treballa la persona. Per exemple, si treballes tot el dia amb l'ordinador, o en joieria, activitats en què la visió de prop és molt important, caldrà valorar de la seva activitat diària, quantes hores està veient de lluny o de prop. Per això no aconsellem operar un pacient de 50 anys de cirurgia de la miopia (o hipermetropia o astigmatisme) amb làser. Aquí la cirurgia endoocular amb lents multi-focals és una cirurgia adequada a partir dels 48-50 anys, perquè mates tres pardals d'un tret: li treus el defecte refractiu, millores la visió de prop i evites que pateixi una cataracta més endavant.

R: Què és el que es coneix popularment com “faco” (facoemulsificació)?

Dr. Costa: La facoemulsificació va començar aproximadament als anys 80. La primera facoemulsificació que es va realitzar fou a Boston. Els aparells aleshores tenien una mida monstruosa. El que feia era destruir la cataracta a la càmera anterior. Des d'aleshores fins avui hi ha hagut grans canvis.

L'edat ideal d'un oftalmòleg és els 50 anys: amb 50 anys l'oftalmòleg ha fet intervencions sense microscopi, amb lents, telelupes, pràcticament amb les mans. Actualment depenem de màquines i màquines. Ara s'està incorporant a la cirurgia de les cataractes el làser de femto-segon. És un làser que minimitza el període d'aprenentatge d'un oftalmòleg jove: redueix el nombre d'operacions necessàries per tal que pugui garantir una sèrie de qualitats. D'una altra manera, hauria necessitat moltes més operacions per a garantir-les.

R: Què és un làser de femto-segon?

Dr. Costa: El làser de femto-segon serveix, entre altres coses, per a tallar. Els talls que habitualment es realitzen amb un fulla de diamant de forma manual, els fa de manera automàtica. Una de les fases de la cataracta, que consisteix a extraure la càpsula anterior per a poder accedir a ella (ho fem ara també de manera manual) es pot fer ara de forma automàtica i perfecta amb el làser. A més, si la cataracta és dura, el làser te la fragmenta, de manera que aleshores és més fàcil d'extraure per facoemulsificació.

Què aporta, doncs, el làser de femto-segon? Garanties. La intervenció segueix essent manual, però tots els passos precisos són fets d'una forma matemàticament exacta. Hi insisteixo: un cirurgià amb moltes hores de vol, ho fa de la mateixa manera o millor que el propi làser, perquè el factor humà segueix estant-hi. Ara bé, si em pregunten: Vols tenir un làser? Evidentment. Sempre vull tenir el millor però mai ser el primer.

R: Quin tipus de lent intraocular col·loquen vostès dins de l'ull? Perquè això ho portarà el pacient tota la vida...

Dr. Costa: Les lents intraoculars estan fabricades amb materials que estan molt ben estudiats. No obstant això, de tant en tant, hi ha hagut alguna petita sorpresa. Per exemple, fa uns 5 anys, hi va haver una casa comercial de prestigi reconegut, amb unes lents defectuoses que després va haver de substituir. Des d'aquell moment, crec que s'ha afinat molt més el control i, sempre que les lents siguin de fabricants que hagin passat les certificacions, són lents amb garantia per a tota la vida. No passa com en altres patologies, que existeix la possibilitat d'un rebuig. Són lents molt treballades.

La primera clínica en Espanya que les va posar fou la Clínica Barraquer. Abans, a Anglaterra, el Dr. Ridley havia atès a nombrosos pilots de caça de la RAF ferits als ulls durant la guerra i recordava la bona tolerància a als fragments acrílics de la carlinga, que tenien incrustats molts d'ells als ulls, pel que se li va acudir fabricar les primeres lents intraoculars amb aquest mateix material.

Fins a l'actualitat s'han produït milions de canvis. L'evolució de les lents és magnífica. Què passa? Que hi ha lents amb diferents tipus de prestacions. Hi ha lents mono-focals, que ens permeten veure-hi de lluny, moltes vegades sense ulleres, si no hi ha astigmatisme previ, però que requereixen l'ús d'ulleres per a llegir de prop i a distàncies mitjanes. Aquesta lent és la que es feia servir fins fa un temps en tot tipus d'intervencions de cataractes.

Ara també hi ha les lents multi-focals, que permeten veure-hi de prop, de lluny, o a distàncies mitjanes, però que tenen un preu elevat, perquè estan fetes a mida. Cada lent està adaptada a cada ull, i això encareix terriblement el preu. Però, si comptem les ulleres que t'estalviaràs la resta de la teva vida, és al revés: les ulleres seran una despesa més gran que una lent que pagaràs una vegada i te n'oblidaràs per a tota la teva vida. Qüestions econòmiques, en el moment actual, sempre n'hi ha, però també ens podem estalviar diners.

R: No molesta gens, gens, pel que li expliquen els seus pacients? No es nota gens, gens?

Dr. Costa: L'ull no té ni receptors del dolor ni de sensibilitat interns: són tots externs, de manera que qualsevol cosa que col·loquem al seu interior no té per què produir dolor. Pot produir molèsties visuals, si està mal col·locada, però no té per què produir cap tipus de dolor o molèstia. L'única molèstia és durant la cirurgia, i després de la cirurgia, en poc temps, es torna a la vida normal. Les incisions són cada vegada més petites: estem treballant amb “facos” de petita incisió: d'1,5 mm. El pacient se'n va a casa seva sense punts i, normalment en 24 o 48 hores el pacient es reincorpora a la seva vida laboral, cosa que avui dia és molt important.

R: No hi ha ingrés?

Dr. Costa: No. No hi ha ingrés hospitalari. Pràcticament el 95% de les intervencions es realitzen de forma ambulatòria i no en els hospitals. Fins i tot ara també en les operacions de retina, una petita incisió ha afavorit que no requereixin d'ingrés hospitalari.

R: Si tenim la cataracta als dos ulls, vostè és dels que opera els dos ulls a la vegada, o n'opera un, espera a veure'n el resultat, que la cosa es normalitzi...

Dr. Costa: Sóc desconfiat per naturalesa. Tot i que hi ha 148 variables que determinen si el pacient compleix els criteris per a operar-se o no, les complicacions oculars -tot i que poc freqüents- hi són. i si no, que ho expliquin al que fa 1 de 20.000.

No tenim cap necessitat -normalment (excepte en ocasions poc freqüents, com ara pacients d'alt risc, o pacients amb Síndrome de Down, que requereixen anestèsia general) de plantejar-nos la cirurgia binocular.

Però, si no, operem primer un ull i, passada una setmana, quan hem comprovat que no hi ha ni inflamació ni infecció i que els paràmetres que hem calculat són correctes i exactes, s'opera el següent ull.

Si és cirurgia de la cataracta pura i dura, agafem l'ull que més cataracta té. Si és cirurgia facorefractiva, que és el que més estem fent darrerament, escollim moltes vegades l'ull que és el no dominant. Acceptem un error de ± 0.5 diòptries, i aquest error el podem regular abans d'operar el segon ull, que és el dominant i és el que ha de donar la graduació perfecta. Així, doncs, aquesta setmana ens va molt bé: per a controlar la inflamació, la infecció, i per a comprovar que les nostres dades prèvies es corresponen. Si és així, operem el següent ull.

R: Jo aprofito l'ocasió, tenint amb mi el cap del servei d'oftalmologia de Clínica Diagonal de Barcelona per a dir que, si donem les nostres còrnies podrem obrir uns ulls quan els nostres es tanquin.

Dr. Costa: Evidentment. Jo vaig muntar el Banc d'Ulls de l'Hospital Clínic i sempre he sigut un ardu defensor dels trasplantaments en tots els sentits. Afortunadament estem en un país que pot donar exemple de moltes coses, entre elles d'això. i justament la nostra ciutat, Barcelona: Banc d'Ulls Barraquer, Banc d'Ulls de Vall d'Hebron. Avui dia podem dir que els paràmetres de trasplantament de còrnia de l'ONT (Organització Nacional de Trasplantaments) són catalans.

Comenta la notícia

Continguts relacionats

Et pot interessar