Símptomes d'alerta
Pot resultar complicat descobrir que un nen no veu bé. Com abans possible, és indispensable detectar qualsevol defecte o problema visual, tant a la visió de prop (lectura, escriptura) com de lluny (pissarra). Una data ideal és l'inici de l'edat escolar (3 anys).
Durant la infantesa, els trastorns que s'observen amb més freqüència són: L'estrabisme, la miopia i l'ull gandul. Degut a que, sovint, el nen no es queixa de que veu malament, és necessari observar determinats simptomes que poden alertar de problemes visuals:
- Absència de fixació i seguiment de la llum a partir dels 3 mesos
- Desvia un ull, per poc que sigui
- S'apropa massa als objectes que observa (TV, lectura, escriptura...).
- Mou un o ambdós ulls de forma erràtica.
- Sofreix mal de cap després d'un esforç visual (col·legi).
- Té els ulls envermellits de manera freqüent.
- Tanca un ull habitualment.
- Es frega els ulls i parpelleja amb freqüència.
- Inclina el cap cap a un costat.
- Mig tanca els ulls per mirar objectes llunyans.
- Tanca sempre el mateix ull quan li molesta el sol
- Té diferències de visió en tapar un ull o l'altre.
- Nineta blanquinosa o grisosa
Controls rutinaris
No hem d'esperar a descobrir un signe d'alerta per acudir a l'oftalmòleg. Existeixen controls rutinaris que ha de conèixer:
- En néixer, durant els primers 15 dies de vida podem veure el fons de l'ull i l'angle mitjançant la RETCAM. Això fa que puguem diagnosticar problemes seriosos de forma molt precisa i precoç.
- Durant el primer mes de vida. Es detecten malalties greus i malformacions.
- Als 7 mesos. Diagnòstic de l'estrabisme.
- Als 18 mesos. Agudesa visual, defectes refractius i ambliopia.
- Cada 2 anys fins a complir els 14. Revisió ocular. Detecció i correcció de la miopia familiar, hipermetropia i astigmatisme.
