Accés directe al contingut

Preguntes més freqüents

Imprimeix
  • Hi ha contraindicacions?

    No ha d'utilitzar-se en dones embarassades ni en període de lactància. Tampoc s'ha d'utilitzar en pacients amb malalties o infeccions de la pell que afectin la regió periocular ni en pacients amb malalties neuromusculars, excepte en el blefaroespasme.

  • És un tractament dolorós?

    Es realitzen petites injeccions amb un agulla molt fina que minimitza el dolor. Segons  la sensibilitat de cada persona pot resultar més o menys molest. Per alleujar la petita molèstia de la injecció pot utilitzar-se una crema anestèsica aplicada mitja hora abans. El procedimento es realitza de forma ambulatòria i dura uns 10 minuts.

  • A quina edat es recomana el seu ús?

    La major part dels pacients es troben entre els 40 i els 70 anys, però pot utilitzar-se amb seguretat a partir dels 30 anys en persones que tendeixen a contraure en excés els músculs quan llegeixen, condueixen o s'exposen al sol, per prevenir la formació de les arrugues perioculars.

  • Què és la toxina botulínica? Com actua? Es poden produir complicacions?

    És una toxina produïda per la bactèria Clostridium Botulinum. Tot i que en dosis elevades pot produir el botulisme, utilitzada en petites dosis té múltiples usos en medicina amb importants beneficis i mínims riscos, especialmet en el camp de l'oftalmologia i la neurologia.

    La toxina injectada en els músculs perioculars en determinats punts provoca la relaxació d'aquests músculs, evitant la formació d'arrugues en l'expressió facial. Els millors resultats se s'aconsegueixen adaptant el nombre i localització dels punts d'injecció a cada cas particular. Personalitzar el tractament permet aconseguir un resultat més natural, evitant efectes indesitjables i una cara massa inexpressiva.

    Com qualsevol acte mèdic no està exempt de possibles complicacions derivades de l'efecte sobre altres músculs, com els que utilizem per obrir i tancar els ulls. La millor manera d'evitar efectes indesitjats és que la tècnica la realitzi un professional especialitzat i amb experiència. En mans professionals és un tractament molt segur i eficaç.

  • Com és el postoperatori?

    Els 3 primers dies haurà de fer repòs relatiu, amb el cap elevat i evitant fer esforços. Durant aquests primers dies haurà d'aplicar fred local diverses vegades al dia, prendre la medicació prescrita i realitzar les cures tal como li ha explicat el seu metge.

    Podrà llegir i veure la televisió ja els primers dies, tenint cura de mantenir una bona lubricació ocular amb les llàgrimes artificials i les pomades que li ha pautat el seu metge.

    Els hematomes solen desaparèixer en 2 setmanes. L'edema pot tardar fins a un mes en desaparèixer. Podrà reincorporar-se a la seva feina en el termini d'una setmana.

    Durant els primers mesos després de la cirurgia li aconsellem fer servir ulleres de sol i cremes de protecció solar quan s'exposi al sol.

  • Com és el dia de la cirurgia?

    Ha de venir al quiròfan en dejú, amb les proves preoperatòries, sense maquillatge ni joies. Ja al quiròfan, l'anestesista li administrarà una medicació per tal que la injecció de l'anestèsia local no el molesti i perquè estigui tranquil i relaxat durant la cirurgia. La cirurgia dura entre 1 i 2 hores. Una hora després de la cirurgia podrà tornar a casa. Amb l'alta, rebrà per escrit la medicació i les cures que ha de realitzar durant el postoperatori.

  • Quines malalties augmenten el risc de la cirurgia?

    Abans de plantejar la cirurgia hi ha d'haver un control adient de malalties com ara la hipertensió arterial i la diabetis, i problemes de cor o respiratoris. Ha de valorar-se cada cas de manera individual.

    També és important valorar malalties prèvies dels ulls, especialment l'oftalmopatia associada a la tiroides i el síndrome de l'ull sec, a part d'altres problemes de la superfície ocular.

    Algunes persones, a més de l'excés de pell i greix, presenten una caiguda de la parpella per debilitat del múscul que obre l'ull o per laxitud del tendó d'aquest múscul. En aquests casos, ha s'associar-se cirurgia sobre el múscul que eleva la parpella per aconseguir un bon resultat funcional i estètic.

  • Queden cicatrius visibles?

    La cicatriu quirúrgica no serà visible. A la parpella superior la cirurgia es realitza a través d'una incisió en un plec natural que ocultarà la cicatriu. A la parpella inferior es realitza per dins de la parpella, a través de la conjuntiva.

  • Com poden rejovenir-se els ulls?

    La cirurgia que moldeja les parpelles s'anomena blefaroplàstia. Amb aquesta cirurgia s'elimina l'excés de pell, múscul y greix. Pot realitzar-se tant en la parpella superior com en la inferior. Habitualment es realitza amb anestèsia local per sedació i sense ingrés hospitalari.

    La cirurgia no elimina les arrugues perioculars com ara les “potes de gall” o les localitzades entre cella i cella. Aquestes arrugues es corregeixen amb toxina botulínica de forma segura i eficaç.

    El primer pas serà realitzar una primera visita amb el cirurgià.  En aquesta primera visita es realitza una història clínica per conèixer l'estat general de salut, una exploració de la visió i dels ulls, i un estudi de les parpelles. Serà útil poder disposar d'alguna foto de quan era més jove, per tal que el cirurgià pugui entendre millor quins canvis s'han produït amb el pas del temps i poder oferir una cirurgia més personalitzada i natural. Després pacient i cirurgià participaran en un diàleg per conciliar les expectatives inicials amb les possibilitats reals i valorar la relació entre els beneficis i els riscos.

    T'oferim una cirurgia personalitzada per corregir els canvis provocats pel pas del temps sense canviar la teva fesomia de sempre. Et veuràs i et veuran més jove, però no diferent.

  • Per què canvia l'aspecte estètic dels ulls?

    L'envelliment canvia l'aspecte dels ulls i amb ell, el que expressen. Amb el pas del temps es produeix un excés de pell, múscul i grassa a les parpelles donant lloc a les conegudes arrugues i bosses. A més, la pell i els teixits de la parpalla perden elasticitat. En casos greus, l'excés de pell pot caure sobre les pestanyes i reduir el camp de visió.

    Aquests canvis alteren l'expressió facial i provoquen una mirada més cansada i trista.

Et pot interessar