Accés directe al contingut

Diagnòstic del glaucoma

Imprimeix

La detecció precoç del glaucoma, a través d'exàmens oculars regulars i complets, és la clau per protegir la seva visió dels danys causats pel glaucoma.

És important fer-se examinar els ulls regularment. Els seus ulls han de ser avaluats:

  • abans dels 40, cada dos o quatre anys
  • entre els 40 i 54 anys d'edat, cada un o dos anys
  • des dels 55 a 64, un cop l'any
  • després de 65 anys, cada sis o 12 mesos

A més, qualsevol persona amb factors d'alt risc, s'ha de fer la prova cada any o dos després de 35 anys d'edat.

Com es diagnostica? Les 5 proves diagnòstiques

Per diagnosticar el glaucoma és necessari avaluar la pressió ocular, però aquest no és l'únic factor a tenir en compte: s'ha d'estudiar també el nervi òptic, tant des del punt de vista anatòmic com funcional.

Per a l'exploració anatòmica fa falta personal entrenat i mitjans tècnics apropiats com retinògrafs i sistemes d'anàlisi computeritzat del cap del nervi (HRT, OCT, GDX). En l'exploració funcional és bàsica la realització de camps visuals seriats amb possibilitat de detecció automatitzada de canvis (Perimetria Humprey VFA GPA II).

L'examen complet de diagnòstic del glaucoma

Cinc factors s'han de comprovar abans de realitzar un diagnòstic de glaucoma:

FactorProva
Pressió interna de l'ull Tonometria
Forma i color del nervi òptic Oftalmoscòpia
Camp visual complet Perimetria (examen de camp visual)
Angle a l'ull on l'iris es troba amb la còrnia Gonioscopia
Gruix de la còrnia Paquimetria

Les revisions regulars del glaucoma inclouen dues proves oculars de rutina: la tonometria i la retinoscòpia, per estudiar el nervi òptic.

Vegem les proves en detall.

Tonometria

La tonometria és una prova que no dura més de 3 minuts. La tonometria mesura la pressió intraocular, que ha de ser inferior a 20mm Hg en condicions normals. Per poder veure la pressió i no molestar s'apliquen unes gotes de col·liri anestèsic. Després de la mesura podem tornar a la nostra vida normal sense més.

La gamma de pressió normal és 12-22 mmHg (mil · límetres de mercuri, una escala utilitzada per registrar la pressió de l'ull). La majoria dels casos de glaucoma es diagnostiquen amb una pressió superior a 20 mm Hg. No obstant això, algunes persones poden tenir glaucoma amb pressions d'entre 12 i 22mm Hg. La pressió intraocular és independent de la pressió arterial, de manera que estar ben de pressió arterial no implica no tenir glaucoma.

Oftalmoscòpia

Aquest procediment de diagnòstic ajuda al metge a examinar el dany produït en el nervi òptic pel glaucoma. Tradicionalment, s'usaven gotes per dilatar la pupil · la, per tal que el metge pogués veure a través de l'ull per examinar la forma i el color del nervi òptic. Avui dia, però, amb la nova retinografia no midriàtica, no cal dilatar la pupil · la per examinar el nervi òptic.

Després d'aquesta prova, si la seva pressió intraocular no està dins del rang normal o si el nervi òptic es veu estrany, el seu metge pot demanar que es realitzen un o dos exàmens més: la perimetria i la gonioscopia.

Perimetria computeritzada automàtica

A la perimetria s'estudia el camp visual, que és el que va disminuint si pateix glaucoma. La perimetria produeix un mapa complet del seu camp visual. Aquesta prova ajuda el metge a determinar si la seva visió ha estat afectada pel glaucoma. Durant aquesta prova, es demana al pacient que miri cap endavant i indiqui el moment en què una llum en moviment entra en el seu camp visual.

No us preocupeu si hi ha un retard en veure la llum a mesura que avança prop del punt cec. Això és normal i no significa necessàriament que el camp de visió estigui afectat. És important relaxar-se i respondre de manera precisa durant la prova. També és habitual repetir la prova per veure si els resultats són els mateixos. Després que s'ha diagnosticat glaucoma, les proves del camp visual es realitzen de manera regular (una o dues vegades a l'any) per comprovar si s'ha produït algun canvi en la seva visió.

La gonioscopia

La gonioscopia és l'examen que determina si l'angle on l'iris s'uneix a la còrnia és ampli i obert o estret i tancat. Durant l'examen, s'utilitzen gotes anestèsiques. Una lent de contacte es col · loca suaument sobre l'ull. Aquesta lent de contacte té un mirall que mostra al metge si l'angle entre l'iris i la còrnia es tanca i es bloqueja (una possible senyal d'angle tancat o glaucoma agut) o si és àmplia i oberta (una possible senyal d'angle obert, glaucoma crònic).

Paquimetria

La paquimetria és un examen indolor que permet mesurar el gruix de la còrnia. El paquímetre és una sonda que es col · loca suaument a la part frontal de l'ull (la còrnia) i mesura la seva espessor. La paquimetria pot ajudar al seu diagnòstic, ja que el gruix corneal pot influir en les lectures de la seva pressió ocular. Amb aquesta mesura, el metge pot comprendre millor la seva lectura de la pressió intraocular i desenvolupar un pla de tractament que sigui adequat per a vostè. El procediment només pren un minut per mesurar els dos ulls.

Per què hi ha tants exàmens diagnòstics?

El diagnòstic de glaucoma no sempre és fàcil, i una acurada avaluació del nervi òptic continua essent essencial per al seu diagnòstic i tractament. La preocupació més important és protegir la seva vista. Els oftalmòlegs tenim en compte molts factors abans de prendre decisions sobre el seu tractament.

No hem d'oblidar que el glaucoma és una malaltia "traïdora", ja que les lesions -en el millor dels casos- s'estabilitzen en la seva progressió, però mai retrocedeixen. Per això la importància del diagnòstic precoç, ja que la pèrdua de fibres nervioses és irreversible i, per tant, el dany en la visió és permanent.

Continguts relacionats

Et pot interessar