Accés directe al contingut

Visió i aprenentatge en els nens (I)

Imprimeix

09/02/2012

L'atenció del nen a l'escola i la seva capacitat per respondre a les demandes escolars depenen en gran mesura de la visió. El seu aprenentatge escolar es basa fonamentalment en l'ús del sentit de la vista.

  • Visió i retràs escolar

Aprendre a veure. Veure per aprendre

No només la miopia, la hipermetropia o l'astigmatisme poden afectar el rendiment a l'escola si no han estat correctament diagnosticats i corregits. Hi ha altres aspectes de la visió que afecten les habilitats que necessiten els nens a l'escola.

Vegem-ne alguns exemples:

  • Problemes d'enfocament que no permeten al nen canviar ràpidament el focus de la pissarra al llibre o viceversa.
  • Dificultat per utilitzar tots dos ulls alhora. Això obliga a realitzar un excessiu esforç i obstaculitza el procés d'informació visual.
  • Dificultat per controlar els moviments dels ulls, problema que es manifesta en pèrdues de lloc durant la lectura, comprensió pobra o necessitat d'emprar el dit per llegir.

Aquests problemes per processar la informació visual representen grans obstacles a l'escola per als nens que els pateixen. El nen que no ha desenvolupat adequadament aquestes habilitats acostuma a tenir problemes en la lectura, l'escriptura, les matemàtiques, a l'hora de raonar i pensar, en els esports o fins i tot en les relacions socials amb altres nens. Alguns nens amb problemes visuals associats a problemes d'aprenentatge es poden beneficiar de l'ús de lents per a prop o de programes de teràpia visual.

La visió en els éssers humans és un procés complex. Una bona visió no es mesura només per l'agudesa visual (la capacitat de veure nítidament objectes situats a una distància llunyana), sinó que intervenen molts altres factors, que converteixen la visió en una destresa apresa durant el desenvolupament del nen i que el capacita per obtenir informació, identificar-la, interpretar-la i comprendre-la.

Els pares de família han de conscienciar-se que no és suficient (encara que necessari) que els seus nens tinguin els ulls estructuralment sans, sinó que han d'estar segurs que el seu sistema visual funciona amb el rendiment adequat.

En altres paraules, no és suficient que el nen vegi les lletres més petites a una gran distància, sinó que sigui capaç d'interpretar el que veu, de comprendre el significat del que observa.

En el procés de la visió intervenen processos motors, òptics i sensorials que s'han de desenvolupar de forma coordinada i precisa. En condicions normals, el procés de la visió d'un objecte depèn de la seva localització en l'espai en relació amb l'entorn i amb el nostre cos. En la visió de qualsevol objecte es donen els següents processos:

  • Convergència: alineació adequada dels eixos visuals sobre l'objecte per fixar-lo amb la fòvea (la part central de la retina, on hi ha major agudesa visual) de les dues retines.
  • Estimulació de punts i àrees corresponents entre les retines d'ambdós ulls.
  • Anàlisi de la lluentor, color i forma dels objectes i, finalment
  • Fusió de les dues sensacions procedents de cada retina, prèviament elaborades.

En néixer, el sistema visual del nen no està completament format. La visió és un procés que va madurant durant la infància. El nen neix amb:

  1. Una retina dividida en quadrants. La fòvea (on s'obté la màxima agudesa visual) és incompleta i no entra en ple funcionament fins a les 16 setmanes de vida. Per això el nadó veu borrós i no discrimina els colors.
  2. Uns globus oculars capaços de rotar dins de les seves òrbites de manera grollera, de manera que els moviments dels ulls no són encara uniformes ni eficaços.
  3. Una capacitat per canviar la focalització que no està totalment desenvolupada. El nen encara ha d'aprendre a localitzar els objectes amb precisió per comprendre el seu significat.

Els ulls i la visió són molt importants per sobreviure, de manera que el nen, en la seva maduració, anirà millorant el funcionament dels seus ulls. Tot i això, alguns factors ambientals i l'ús inadequat dels ulls, poden entorpir el desenvolupament de la funció visual i fer que no arribi a ser adequat, de manera que el nen observarà menys, veurà menys, recordarà menys, aprendrà menys i, en termes generals, serà menys eficient.

La funció visual és, doncs, un procés que s'aprèn, i per això es pot reeducar mitjançant teràpies visuals optomètriques, basades en la fisiologia ocular.

Les tasques escolars posen a prova constantment el funcionament del sistema visual del nen, i la seva capacitat per elaborar informació a partir dels símbols (lletres, números, dibuixos, etc.) i objectes situats a diferents distàncies en el seu espai visual.

 

Els moviments sacàdics i la comprensió lectora

Quan el mestre escriu a la pissarra, el nen ha de dirigir adequadament cadascun dels seus ulls per centrar els eixos visuals sobre les lletres. En aquesta activitat, els ulls han de realitzar constants moviments amb eficàcia i uniformitat. D'aquests moviments depenen en gran mesura la velocitat i la comprensió lectora.

Els moviments sacàdics són els canvis de fixació dels ulls quan es passa d'un objecte a un altre, d'una lletra a una altra, d'una paraula a una altra, o com quan es mira de lluny a prop i viceversa.

Un nen de 3r de Primària ha de ser capaç de llegir 115 paraules per minut, mentre que un de 1r d'ESO n'ha de llegir 215. Si un nen de 4rt grau no és capaç de llegir 160 paraules per minut, es pot considerar com a lector lent. Els lectors molt lents acostumen a executar moviments oculars sacàdics de lletra a lletra.

Després de localitzar els símbols o objectes d'interès, es posa en marxa el mecanisme de focalització per poder-los veure de manera nítida.

Així és com el sistema visual obté dades. Aquestes dades es transmeten, mitjançant impulsos elèctrics codificats, des de la retina dels dos ulls fins a les àrees sensitives de la informació visual al cervell, on el nen podrà obtenir el significat.

Però al mateix temps que el nen presta atenció a les paraules escrites a la pissarra, i al que escriu al seu quadern, també haurà de ser conscient dels objectes que es troben al voltant de les seves tasques escolars, per relacionar-los amb el seu propi cos i poder orientar amb més eficàcia.

Durant la realització de les tasques escolars el nen ha d'aprendre a relacionar la visió amb la resta de sentits.

Entre els sistemes de la visió i de l'antigravetat hi ha una relació molt important: quan els ulls no es dirigeixen de la mateixa manera cap a un objecte mentre es llegeix o s'escriu, la resta del cos queda desequilibrat, distorsionant la percepció visual. Així mateix, si no s'equilibra la postura la coordinació dels dos ulls es veu afectada i també la percepció.

 

Font:

Higiene visual escolar.

Carlos Luis Saona Santos i Jesús Costa Vila

Recorda

  • Una agudesa visual del 100% i uns ulls sans no són suficients per tenir una visió eficaç.
  • En els 6 primers anys de vida és quan la visió té més plasticitat per aprendre i ser estimulada.
  • S'estima que entre el 15 i el 30% dels problemes d'aprenentatge tenen l'origen en un problema visual no diagnosticat. Per això, el diagnòstic precoç i observar als nens mentre fan els deures és molt important.

Continguts relacionats

Documents relacionats

Et pot interessar