Accés directe al contingut

Ull amb el tabac

Imprimeix

19/05/2016

Ja el grup de R&B The Platters ens cantava a mitjans del segle passat que el “fum entrava als teus ulls”. Malgrat ells es referien a la mínima columna de fum que es desprèn quan mor una “flama d’amor”, la veritat és que mai una poesia ha esdevingut tan científica.

Perquè és ben cert que, entre moltes altres i complicades patologies, si parlem des del punt de vista oftalmològic el tabac pot comportar des de lleus molèsties oculars (com augment de la sequedat ocular i irritacions conjuntivals) fins a la pèrdua irreversible d’agudesa visual (en afectar a la màcula retiniana i provocar la seva degeneració).

  • Ull i tabac

En aquest article d’educació sanitària volem posar de manifest, un cop més, les conseqüències negatives de l’hàbit tabàquic presentant de forma resumida unes breus dades socials, epidemiològiques i de composició del tabac, les alteracions que provoca en el cos humà i en els ulls i la importància d’eradicar el seu consum amb uns consells útils.

D'aquesta droga, tant des del punt de vista farmacològic com des del conductual, només podem dir coses negatives:

  1. Es tracta de la principal causa de mort evitable al món.
  2. Està involucrada de forma directa o indirecta en l'aparició de la immensa majoria dels tumors malignes de l'ésser humà.
  3. Es una de les conductes que més temps ocupa i més diners costa als governs.
  4. És un dels vicis més desagradables i controvertits a escala global.

L’obligació de ser breus i esquemàtics en qualsevol intent de divulgació científica aconsella clarificar tota la informació disponible. Així, exposarem en un llenguatge ben entenedor i gens acadèmic una miscel·lània de 10 punts-clau de l’actualitat de l’hàbit tabàquic per entendre com hem de cuidar el nostre cos i, per tant, també els nostres ulls.

Alteracions oftalmològiques produïdes pel tabac

Per tant, trobem en el fum del tabac les primeres alteracions oftalmològiques del pol anterior ocular:

  • síndrome de sequedat ocular
  • blefaritis
  • conjuntivitis
  • queratitis
  • episcleritis, etc. 

Però, el pitjor de tot és que, un cop absorbida la nicotina i els milers de substàncies nocives a través dels alvèols pulmonars, aquestes es distribueixen a tot el cos gràcies a l’aportament sanguini. I, lògicament, els ulls resultaran afectats en el seu pol posterior en arribar menys quantitat de sang a través de l’artèria central de la retina i afectant-se també tots els processos metabòlics necessaris pel correcte funcionament de les delicades capes retinianes. En més de la meitat dels casos de degeneracions maculars, que acostumen a tenir un origen multifactorial, l’hàbit tabàquic surt reflectit a les seves històries clíniques.

Resulta, doncs, obligatori en qualsevol consulta oftalmològica oferir el consell antitabàquic i orientar al pacient vers el millor estil de vida.

Mortalitat deguda al tabac i freqüència per sexes

Les xifres de mortalitat per causa directa o indirecta del tabac no han parat d'augmentar des de que es fan estudis i registres hospitalaris generalitzats (des de la dècada dels 60 del segle XX), encara que s'intueix una tendència a la baixa els darrers anys als païssos educativament i sanitària més evolucionats.

Malgrat sembla que el carcinoma pulmonar (la neoplàsia tabàquica més freqüent i coneguda) ha anat minvant entre els homes, ara es diagnostica més en dones, ja que la incorporació del sexe femení a l'hàbit nociu es va produir més tard.

Per una vegada que semblava que el masclisme imperant a la nostra societat occidental (al tabac se li atorgaven "valors" de fortalesa, valentia, exotisme, determinació, orgull i altres igualment falsos ja des de la seva aparició a Europa al segle XV fins a les pel·lícules de Hollywood) protegia a les dones, elles finalment han volgut adoptar aquesta pèssima conducta fumadora.

Composició del tabac

En la fulla seca de la planta del tabac s'han identificat més de quatre-mil substàncies químiques, totes amb poder carcinògen (és a dir, possible productores de neoplàsies malignes). La més coneguda és la nicotina, per a la qual s'han descobert uns receptors als vasos sanguinis i, degut a això, és la més perjudicial.

Però no podem oblidar els quitrans, causants d'autèntiques taques negres que no deixen realitzar bé les funcions cel·lulars als diferents orgues-diana: llavi, dermis, ulls, cavitat oral, laringe, tràquea, bronquis, bronquiols, parènquima pulmonar, fetge, estómac, bufeta de la fels, ronyons, urèters, bufeta de l'orina, pròstata, uretra, etc. Tots aquests estan en contacte més o menys directe amb el tabac, el seu fum o les seves substancies i, com a conseqüència, tard o d'hora acabaran desenvolupant processos neoplàsics.

Legislació antitabàquica

Hem d'esperar fins a principis del segle XXI per veure les primeres lleis (2005, 2010) que prohibeixen el fet de fumar als espais públics tancats, en un intent de preservar la salut general i el dret del no fumador a respirar l'ambient més adequat possible. Cada any les diferents legislacions nacionals i supraestatals intenten millorar la qualitat de l’aire que respirem, revisant constantment els protocols sanitaris i mediambientals. Al nostre entorn, només fa dues dècades es fumava a espais públics ( restaurants, transports, escoles, facultats, cinemes, recintes esportius…) i ara ens resultaría inimaginable. Els éxits són evidents, malgrat només hi existeix un estat al món que prohibeix totalment el tabac: Bután.

Estadística de l'hàbit tabàquic

El normal es no fumar. I s'entèn normal com a terme estadístic, de majoria: Les darreres enquestes afirmen que el 67 % de la població és no fumadora !!

Per tant, el 33 % de la població que és fumadora no hauria d'impossar mai la seva voluntat a la resta.

El dret a un ambient lliure de fum ha de prevaldre sobre el dret que té qualsevol persona de fumar.

Fumador/a passiu/va

És la persona que, involuntàriament, es veu obligada a aspirar el fum del tabac d'altres.
Hi ha dos corrents de fum quan el tabac està encès:

El primari és el que inhala el fumador, que travessa un filtre en el cas de la cigarreta (majoritària) o un tub en el cas de la pipa, amb el qual la temperatura d'aquest corrent primari sempre serà més baixa que el secundari i, en el cas del filtre, moltes de les substancies químiques resulten en ell retingudes.

El secundari és el que desprèn la punta de la cigarreta o cigar o el tabac que crema directament en la pipa: sempre té una temperatura superior al primari i no resulta mai filtrat.

És ben sabut que les altes temperatures fan augmentar el moviment de les mol·lècules que componen les substàncies químiques, amb el qual augmenta també la seva toxicitat al poder arribar més ràpidament i a més orgues-diana diferents.

Per tant, resulta molt més nociu el corrent secundari del tabac que el primari; així tenim que el fumador passiu està exposat a substàncies químiques altament carcinògenes sense demanar-ho.

Raons per iniciar el vici tabàquic

La única és la voluntat de la persona en iniciar-se, perquè els efectes que el tabac produeixen en l'organisme humà són tots desfavorables. És a dir, la raó és purament mental, una decisió personal i segurament mal calibrada, al no tenir tots els elements de judici presents.

Quan es pregunta a un/a adolescent per què ha començat a fumar, les possibles respostes són, inclús, contradictòries. Mentre uns responen que "així m'animo, sembla que m'excita perquè estic apàtic o cansat i el tabac em dona marxa" , altres comenten que "com que estic molt nerviós, sembla que el tabac em tranquilitza"...

No existeix cap substància química que produeixi un efecte i el seu contrari en l'organisme humà.
Per tant, hem de concloure que aquests adolescents posen en el tabac les seves il·lusions, els seus desitjos o les seves pretensions: tot és purament mental, no s'obté cap benefici ni psíquic ni físic del tabac.

Altres efectes del tabac sobre l'organisme

Quan una persona inhala tabac, el primer que fa la nicotina es produir una vasoconstricció arterial, això és que arriba menys sang a tots els òrgans i sistemes per culpa d'un aprimament sobtat de la llum dels vasos arterials.

Per tant, al no tenir la quantitat normal de sang disponible, poden precipitar-se problemes vasculars: trombosi, embòlies, hemorràgies, ruptures d'aneurismes... a qualsevol orgue (no només als diana). Es indiscutible la relació directa entre el tabac i l'infart de miocardi, un fracàs de la funció cardíaca produït per la manca d'arribada de sang al provocar-se la vasoconstricció arterial coronària tabàquica.

Veiem, doncs, que el tabac abans mata per infart de miocardi o per ictus: vessament cerebral (ruptura d'artèries cerebrals i hemorràgia posterior) o per agreujament d'una bronquitis crònica que per un carcinoma pulmonar o laríngic o de la bufeta de l'orina (ja que allà es diposita la nicotina acabada d'inhalar, alterant durant hores l'epiteli de la pobre bufeta abans de la propera micció).

La síndrome d'abstinència tabàquica

L'únic que la ciència mèdica ha pogut demostrar en el fet de deixar l'hàbit tabàquic després d'anys de vici és un quadre de irritabilitat, acompanyat de possibles cefalees i/o insomni que només dura...tres dies!

El fet de que algunes persones s'engreixin després de deixar de fumar es deu a que troben un remei a la seva ansietat en el fet de menjar més i/o a deshores, amb el qual no fan més que anar guanyant quilos, no a que el tabac tingui un efecte estabilitzador sobre el pes.

La tos, tan lligada al tabac, trigarà bastant a desaparèixer, ja que és un fenomen de defensa dels pulmons. El tabac ataca al parènquima pulmonar, i aquest es defensa produint més moc per entapissar els pobres alvèols pulmonars i protegir-los, així, d'aquesta agressió. Una vegada el sistema respiratori ha començat a fabricar moc, com que l'estímul nociu no cessa, no frena mai la seva producció, ni de nit ni de dia.

I d'aquí ve la famosa tos del fumador/a, més freqüent al matí: necessita el tabac per tornar a irritar-se els pulmons (feliçment descansats durant la son) i que aquesta irritació provoqui la tos necessària per mobilitzar aquest moc i expulsar-lo al exterior a través de la boca o el nas.
Si una persona ha fumat durant 30 anys (per exemple, dels 15 als 45, edat del seu primer infart cardíac i espant posterior), necessitarà la meitat d'aquest període per recuperar l'epiteli pulmonar, és a dir, uns 15 anys.

Això significa que no serà fins als seus 60 anys que tornarà a tenir uns pulmons relativament lliures de qualsevol afectació tabàquica. Però ja tot el seu cos tindrà 60 anys...Millor no començar.

Per què cal deixar de fumar?

  • Si la persona fumadora és relativament jove, de menys de 40 anys, cal insistir en els aspectes positius del fet de deixar el tabac: 
    • Augment de la capacitat residual respiratòria (fracció de l'aire inspirat que es pot utilitzar)
    • Augment de la resistència i de la força física.
    • Augment de les defenses davant les malalties infeccioses.
    • Augment de la salut oral, labial, ocular i cutània. 
    • Millor alè i olor corporal (la suor del fumador també conté nicotina)
    • Millor aspecte i color de les ungles i dits que aguanten la cigarreta.
    • Olor de la roba més agradable.
    • Estalvi en els diners del propi tabac, en despeses de colònies, desodorants, bugaderia i xiclets; etc.....
  • Si la persona fumadora ja passa dels 40, es recomana avisar dels riscos:

La immensa majoria de les patologies vasculars, oncològiques i involutives de l'ésser humà, inclosa la degeneració macular, tenen una relació directa amb el tabac, fins el punt d'escurçar la vida i disminuir notablement la seva qualitat.


PER TANT, ¡¡ULL AMB EL TABAC!!

 

 

Font:

Dr. Rafael Vila Silvan

Oftalmòleg

Continguts relacionats

Et pot interessar