Accés directe al contingut

Tots veiem en 3D?

Imprimeix

La resposta és no. Les persones que no poden veure correctament per un dels dos ulls (per exemple, persones amb ambliopia o estrabisme) normalment no tenen capacitat de veure en 3D o tenen una capacitat estereoscòpica molt reduïda, alterant la visió binocular.

Etiquetes:
  • Visió 3D

Des que existeixen les pel·lícules en tres dimensions, moltes persones s'han adonat que tenen un problema de visió, ja que han patit molèsties en intentar veure aquestes pel·lícules (visió doble, marejos, cefalees, etc.).

La visió binocular o visió estereoscòpica és la capacitat innata que té l'ésser humà per integrar dues imatges en una de sola, i poder així observar el món en tres dimensions (3D), calcular les distàncies, situar objectes a l'espai, etc.

Cada ull obté una imatge, però cal que tots dos ulls estiguin coordinats i que el sistema sensorial, a través del qual el cervell rep i integra les dues percepcions monoculars, funcioni correctament. Aquesta coordinació fa possible que el cervell fusioni en una sola imatge les procedents de tots dos ulls, aconseguint una única imatge en tres dimensions.

Requisits per tenir bona visió binocular i poder veure en 3D

  • Els dos ulls han de treballar conjuntament i mirar al mateix punt, és a dir, no tenir estrabisme.
  • El cervell ha de saber interpretar les imatges que veu cada ull i fusionar-les.
  • Els dos ulls han de tenir bona agudesa visual, no tenir ambliopia (ull gandul). Si un dels ulls té poca agudesa visual, la binocularitat es veurà reduïda.

Segons les últimes investigacions, l'ambliopia és la causa més comuna de problemes de la vista en nens, aproximadament un 2,5% de la població mundial pateix aquest problema.

Principals símptomes de l'ambliopia en nens

- Mala visió en un ull o visió deficient en general.
- Una percepció de profunditat baixa (dificultat per jutjar distàncies).
- Desviar un ull cap a fora o cap a dins (encara que sigui gairebé imperceptible)
- Parpelleig excessiu.
- Apropar-se massa al paper per llegir o dibuixar.
- Tancar o picar els ulls amb freqüència.
- Fregar-se els ulls contínuament.
- Torçar / inclinar el cap quan està realitzant tasques que requereixen esforç visual.
- Mals de cap amb freqüència.

Alteracions binoculars més freqüents

  • Insuficiència de Convergència: És una de les més comuns dins de totes les alteracions binoculars no estràbiques. El principal símptoma sol ser evitar tasques en visió propera.
  • Excés de divergència: És una condició en la qual hi ha una exofòria (eixos visuals divergents d'un ull a altre) més gran de lluny que de prop i que en alguns casos pot passar a ser estrabisme. No sol donar molta simptomatologia (diplopia o fotofòbia). És més una preocupació estètica.
  • Excés de convergència: és dels més comuns, juntament amb la Insuficiència de convergència (capacitat de dirigir ambdòs ulls cap a un mateix punt). Els símptomes apareixen quan realitzem una tasca perllongada en visió propera (lectura, ordinador, ..)
  • Insuficiència de divergència: és una alteració poc comú. Els símptomes apareixen quan "fem servir" els dos ulls per mirar de lluny durant un temps prolongat.
  • Inflexibilitat acomodativa: dificultat per fer canvis acomodatius (enfocament). El temps que transcorre entre l'estímul acomodatiu i la resposta és més llarg del normal.

Per detectar aquest tipus d'alteracions, és important realitzar revisions periòdiques amb l'òptic-optometrista. A través d'un conjunt de tècniques, tractaments i mitjans òptics es podran eliminar o reduir considerablement els símptomes.

Font:

Esmeralda Carrasco

Optometrista experta en terapias visuales

Continguts relacionats

Et pot interessar