Accés directe al contingut

S'opera el glaucoma ocular a Espanya?

Imprimeix

21/07/2009

El glaucoma és una neuropatia que consisteix en la pèrdua continuada de la capa de fibres nervioses de la retina, juntament amb una excavació i palidesa de la pupil·la i defectes en el camp visual.

Especialitats:
Etiquetes:
  • Pèrdua progressiva del camp visual ocasionada per la pressió excessiva en el nervi òptic en el glaucoma

La pressió intraocular és la primera dada alarmant i sol estar per sobre de 20 mm de Hg, tot i que també es donen casos amb xifres de tensió normals. És la combinació dels signes i símptomes mencionats el que condueix al diagnòstic del glaucoma.

La prevalència del glaucoma se situa a Espanya entre l'1,4 i el 2% de la població per sobre dels 40 anys, augmentat encara més en majors de 60 anys. És una de les causes principals de ceguera irreversible al món, després de la retinopatia diabètica.

Els antecedents familiars es consideren un factor de risc important en el glaucoma, situant-se en el 5-18% el risc de patir-lo si l'individu presenta antecedents familiars de primer grau. En les persones de més de 60 anys la prevalència es multiplica per 8. És per això que, com que la malaltia cursa de manera totalment silenciosa fins a fases molt evolucionades, les persones majors de 40 anys cal que facin una revisió oftalmològica per descartar aquesta malaltia, especialment els que presenten antecedents familiars.

És una malaltia silent i lentament progressiva, que gairebé no presenta símptomes fins a fases evolucionades, en què es redueix el camp visual de manera tan important que el malalt és conscient del seu dèficit perquè s'entrebanca amb els objectes de casa seva.

Molts pacients acudeixen a l'oftalmòleg alarmats per presentar un dolor ocular que freqüentment són migranyes i que atribueixen a un increment de la pressió intraocular. Un augment de pressió només produeix símptomes si apareix de manera aguda, presentant el pacient disminució de l'agudesa visual, visió d'halos de colors al voltant de les llums, dolor ocular greu, hiperèmia ciliar, edema corneal, midriasi mèdia paralítica i símptomes vegetatius com ara nàusees, vòmits, etc.

Evolució terapèutica

Si bé el tractament ha estat generalment tòpic mitjançant col·liris, en els darrers cinc anys hi ha hagut un increment de l'activitat quirúrgica antiglaucomatosa. Podem dir que els col·liris que faciliten el flux del líquid responsable de la pressió ocular (humor aquós) a través de la paret externa de l'ull (escleròtica) han estat els inductors de gran nombre de tècniques anomenades en general "cirurgia no perforant", que pretén facilitar la sortida d'aquest líquid, ja sigui per la pròpia paret o a través de mecanismes com el T flux, Snopper, etc. la finalitat de la qual és pseudovalvular.

Així, doncs, la resposta a la pregunta de l'encapçalament és sí, el glaucoma es pot operar com a alternativa al tractament indefinit amb col·liris i, de fet, en la majoria de centres com els nostre, en què hi ha diferents subespecialitats, ja està essent operada per oftalmòlegs glaucomatòlegs. És una cirurgia similar a la de la cataracta pel que fa a temps, analgèsia, anestèsia i recuperació, cosa que la fa molt assequible i poc problemàtica.

També és cert que és una intervenció quirúrgica i, com a tal, subjecta a possibles complicacions, encara que aquestes siguin mínimes o poc freqüents, en contraposició a la clàssica trabeculectomia en la qual són relativament freqüents.

I totes van bé? Aquest tipus de cirurgia pateix del defecte de no ser per a tots, i hi ha un percentatge de pacients -al voltant del 38%- que després de la cirurgia han de seguir amb gotes ja que no és suficient aquesta tècnica per a resoldre el seu problema, requerint un altre tipus de cirurgies més complicades.

Per finalitzar, assenyalar que, a més d'un progrés espectacular en el diagnòstic del glaucoma, aquest ha anat acompanyat d'un d'encara més important, com és la cirurgia no perforant del glaucoma.

Font:

Dr. Jesus Tellez N. Col. 36831

Continguts relacionats

Et pot interessar