Accés directe al contingut

Mussol i camamilla?

Imprimeix

04/10/2018

La camamilla és suficient per tractar el mussol? Aquesta és una pregunta molt més freqüent del que es podria esperar acabant ja el divuitè any del segon mil·lenni. I és una digna representant de la creença que la Medicina és un saber popular. I, ja ho haureu suposat, no ho és. Que sigui el títol d'un dels nostres articles no és més que un homenatge a totes les nostres besàvies.

  • Mussol i Camamilla

Després de la desgraciada "guerra incivil" (com li agrada qualificar-la l'historiador Cronista de Barcelona i grandíssim escriptor català Lluís Permanyer) de l'estat espanyol dels anys 1936 a 1939, aquest país va quedar completament destruït. No hi havia de res. I, molt menys, farmàcies. Així que les nostres besàvies van fer bé en bullir aigua i aplicar-la a les diferents afeccions patològiques. Entre elles, el conegut mussol. Aquest mussol no és més que el resultat d'una infecció, produïda per diferents microorganismes patògens, de les glàndules palpebrals productores de greix, anomenades glàndules de Meibomi. Aquestes glàndules, distribuïdes entre mig de les arrels de les pestanyes en la vora lliure palpebral, es troben a les quatre parpelles, en una mitjana d'unes 50 en els superiors i unes 25 en els inferiors.

De fet, i tornant al remei de les besàvies, el de menys era la herbeta campestre que posessin al cassó. El veritablement important era que bullien l'aigua, amb la qual cosa o anul·laven o disminuïen molt la capacitat patògena de la gran majoria dels microorganismes. No acabaven amb tots, és clar, però sí amb la majoria. I, tot i que ni el mateix cassó, ni la cuina, ni les mans d'aquestes fantàstiques cuidadores eren en absolut estèrils, la veritat és que milloraven les inflamacions palpebrals causades per acumulacions adiposes sobre-infectades, és a dir, els mussols.

En l'actualitat, el que recomanem als nostres pacients és una higiene de parpelles adequada en cas de blefaritis, que sol ser crònica, perquè aquesta no sigui un factor agreujant en la gènesi de mussols.

I, un cop diagnosticats aquests, augmentar aquests rentats amb sèrum fisiològic (aquest sí que és estèril de veritat) i tovalloletes palpebrals, alhora que instil·lem col·liris i pomades adequades a força d'antibiòtic i antiinflamatori durant un temps prudencial.

Si, tot i així, no s'aconsegueix reabsorbir dit mussol, no quedarà més remei que utilitzar les diferents tècniques quirúrgiques.

Com a consell final, seguir sempre un adequat estil de vida i la millor de les higienes oculars possibles, consultant com més aviat millor a l'oftalmòleg davant el menor dubte.

Font:

Dr. Rafael Vila Silván. Metge Oftalmòleg Cirurgià en Admiravisión. Col. 27336.

Continguts relacionats

Et pot interessar