Accés directe al contingut

Lents convergents i lents divergents. Diferències i usos

Imprimeix

08/02/2018

  • Ull amb lent

Que és una lent oftàlmica?

Una lent oftàlmica és un cos transparent format per dues superfícies, en què almenys una de les superfícies és corba, aquesta superfície fa refractar la llum incident per formar una imatge.

Les lents poden estar formades de materials orgànics o minerals.

També poden portar tractaments òptics que permetran al material amb què estan fabricades millorar les seves propietats òptiques i aportar un altre tipus d'avantatges.

Les lents oftàlmiques s'utilitzen per corregir problemes visuals anomenats errors refractius.

Què és un error refractiu?

L'error refractiu és una alteració visual molt freqüent en la població que causa visió borrosa. Un ull que presenta un error refractiu té dificultat en enfocar clarament les imatges, a causa de que la imatge que es forma no cau directament sobre la retina. Això pot afectar la nostra visió de lluny, de prop o distorsionar la visió de forma general.

Alguns tipus d'errors refractius són: la hipermetropia, la miopia, l'astigmatisme i la presbícia.

Cal corregir aquests errors refractius mitjançant: lents oftàlmiques, lents de contacte o cirurgia refractiva.

Quin tipus de lents són necessàries per a corregir cada error refractiu?
Les lents oftàlmiques poden ser lents convergents o lents divergents, depenent de la forma i de l'efecte òptic del raig de llum que incideix en la lent.

Lents convergents

  • Les lents convergents tenen major gruix en el centre que a les vores.
  • Una de les seves superfícies sempre és convexa. Poden ser bi-convexes, pla-convexes o còncau-convexes.
  • Els raigs de llum que incideixen de manera pararela en una lent convergent s'uneixen en un punt anomenat focus (convergeixen) formant una imatge real de l'objecte.
  • Apropen el raig de llum cap a la retina per permetre veure amb nitidesa a distàncies properes.
  • També s'anomenen lents positives.
  • Corregeixen alguns errors refractius com: la hipermetropia, la presbícia i alguns tipus d'astigmatisme.
    • En el cas de la hipermetropia: els raigs que incideixen en un ull hipermetrop convergeixen en un punt posterior a la retina, ocasionant dificultat d'enfocament en distàncies properes.
    • En el cas de la presbícia: els raigs que incideixen en un ull prèsbita convergeixen en un punt per darrere de la retina, això passa a causa de canvis que es produeixen en el cristal·lí causa de l'edat.
    • En el cas de l'astigmatisme: els rajos que incideixen en un ull astigmàtic no convergeixen en un sol punt, sinó en diversos focus diferents.

Lents divergents

  • Les lents divergents són més gruixudes en les vores que al centre.
  • Una de les seves superfícies sempre és còncava. Poden ser bi-còncaves, pla-còncaves o convex-còncaves.
  • Els raigs de llum que incideixen de manera pararela en una lent divergent se separen (divergeixen) formant una imatge virtual de l'objecte.
  • També s'anomenen lents negatives.
  • Corregeixen alguns errors refractius com: la miopia i alguns tipus d'astigmatisme.
    • En el cas de la miopia: els raigs que incideixen en un ull miop convergeixen en un punt anterior a la retina, ocasionant dificultat d'enfocament en distàncies llunyanes.
    • En el cas de l'astigmatisme: els rajos que incideixen en un ull astigmàtic no convergeixen en un sol punt, sinó en diversos focus diferents.
Font:

Irene Claramunt

Optometrista

Continguts relacionats

Et pot interessar