Accés directe al contingut

Daltonisme i aprenentatge

Imprimeix

El daltonisme, una anomalia de la vista que provoca dificultat per distingir certs colors, afecta el 8% de la població masculina. El principal símptoma és la confusió entre el vermell i el verd.

Especialitats:
Etiquetes:
  • Test visual bicromàtic

Tant si es té aquest problema des del naixement, com si es desenvolupa amb el temps, és molt més freqüent en el sexe masculí i, fins ara, no s'ha descobert cap tractament per a corregir-lo. El percentatge d'afectats és tan elevat, que s'ha de tenir en compte en diversos aspectes, com l'educatiu. Un estudi espanyol ha posat de manifest que cal adaptar els llibres de matemàtiques, ja que s'hi barregen de manera habitual els colors que impliquen dificultats per als daltònics.

L'11% dels llibres de text de matemàtiques no estan adaptats als nens daltònics. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi dut a terme a la Universitat Politècnica de Catalunya, que ha treballat sobre 70 llibres d'ensenyament i ha entrevistat a professors. Els escolars amb aquesta anomalia visual no distingeixen els colors emprats per la major part de les editorials ja que, sovint, barregen el vermell, el verd i el groc, colors que els daltònics aprecien en una tonalitat semblant al marró.

Com a conseqüència d'aquesta disfunció, un 8% dels escolars (percentatge de nens afectats) tindrà dificultats per comprendre i resoldre els problemes matemàtics. Aquesta situació pot causar una certa confusió en els progenitors que, en general, acaben per concloure que el seu fill "és un desastre en matemàtiques", ja que és incapaç de resoldre exercicis tan senzills com sumar boles de color vermell o verd.

El descobriment a edats tardanes que un petit pateix aquesta alteració visual posa en evidència el desconeixement que hi ha tant en el sector educatiu com en la societat en general. Els investigadors proposen corregir els llibres (ja han advertit de la situació a diverses editorials i algunes s'han compromès al canvi) amb una variació en el codi de colors o amb la utilització de figures geomètriques per resoldre els exercicis.

Ceguesa als colors sense tractament

El daltonisme, de vegades conegut també com "ceguera als colors", està provocat per una alteració en els pigments de certes cèl·lules de la retina anomenades cons. El principal símptoma és la confusió entre determinats colors, com el vermell i el verd. Tant si es manifesta des del naixement com si es desenvolupa amb el temps, és més freqüent en homes i, fins ara, no s'ha trobat cap tractament per a corregir-la. No obstant, la majoria dels afectats s'adapten al daltonisme sense dificultat.

El fet que aquesta anomalia en la percepció dels colors sigui molt més freqüent entre els homes és perquè es transmet genèticament a través del cromosoma X, del qual els homes només tenen una còpia. Les dones, amb dos cromosomes X, estan protegides: un gen sa en un dels cromosomes pot, en general, compensar un de defectuós en l'altre.

Aquesta incapacitat per distingir els colors no té tractament en humans. Fa un any, investigadors de Washington i Florida van aconseguir guarir per primera vegada el daltonisme en micos amb teràpia gènica. En un article publicat a "Nature", els científics van revelar com van transportar els gens per corregir la condició a través d'un virus "segur". La tècnica oferia esperances no només per als daltònics, sinó per a totes les condicions que afecten els cons.

Un món propi

El daltonisme es pot desenvolupar de diferents maneres. La més habitual comporta la confusió entre el verd i el vermell, però també pot afectar els tons blaus i grocs. En els casos més greus, es perd la capacitat de veure qualsevol color. Aquesta patologia es denomina acromatòpsia, ja que limita la visió al blanc i al negre, una malaltia rara que afecta un nombre molt reduït de persones.

La major part dels afectats de daltonisme porten una vida considerada normal perquè creen un món de colors particular i els seus propis trucs o ajudes per a no confondre'ls. Activitats tan habituals com conduir, anar de compres o conjuntar la roba adquireixen un nou significat. No obstant això, no poden dur a terme algunes tasques i professions, com l'aviació o la navegació, per la necessitat d'identificar els colors.

Són els progenitors els primers que s'adonen de la dificultat que tenen els seus fills per aprendre els colors, en ocasions, al cridar l'atenció les tonalitats curioses que afegeixen als seus dibuixos en el moment de pintar. A causa de la manca de tractament, són ells mateixos qui han d'ensenyar-los a conviure amb aquesta condició. És essencial anar a l'oftalmòleg perquè faci una valoració general del grau de daltonisme o per prevenir qualsevol malaltia subjacent.

També és recomanable que els professors coneguin la situació perquè adaptin les exigències escolars a les capacitats del petit i, d'aquesta manera, pugui desenvolupar les seves pròpies estratègies per minimitzar la confusió.

Afeccions dels sentits

El daltonisme és una alteració en el sentit de la vista que no implica greus complicacions en la vida quotidiana, encara que en els casos més greus pot comportar ceguesa total als colors. Hi ha altres afeccions dels sentits, més estranyes, l'origen de les quals rau en el cervell. Tot el que es veu, s'olora o s'assaboreix requereix el treball de milions de cèl·lules nervioses que envien missatges al cervell.

L'anòsmia és una pèrdua o disminució del sentit de l'olfacte, mentre que la ceguesa del moviment es va detectar per primera vegada el 1980, quan una pacient va acudir a l'Institut Max Planck de Psiquiatria (Alemanya) perquè era incapaç de detectar el moviment dels objectes a seu voltant o en les seves pròpies mans. Aquesta afecció en la visió estava causada per un apoplexia que havia danyat les àrees específiques del cervell encarregades de dur a terme la seva funció.

Finalment, la agèusia provoca una reducció o pèrdua del sentit del gust i la síndrome de Riley-Day suposa l'absència de la sensació de dolor, encara que es preserva el sentit del tacte. Les persones amb aquesta síndrome poden patir greus ferides, cremades o trencaments dels membres gairebé sense adonar-se'n.

Continguts relacionats

Et pot interessar