Accés directe al contingut

Sobre les lents intraoculars IOL-AMD pel tractament de la DMAE

Imprimeix

19/03/2015

  • Com hi veu el malalt de degeneració macular

La revista Biomedical Optical Express ha publicat en el seu últim número un avanç consistent en l'ús de tecnologia espacial per reduir la ceguesa per degeneració macular. En concret, l'equip del Dr. Pablo Artal de la Universitat de Múrcia, ha anunciat el desenvolupament d'unes lents intraoculars a manera de minitelescopios (IOL-AMD) que redueixen la pèrdua de visió progressiva i irreversible causada per la degeneració macular i que estan sent provades per pacients del Regne Unit.

La màcula és la zona central de la retina que, quan es degenera, ocasiona la pèrdua de visió central. La Degeneració Macular Associada a l'Edat (DMAE) és la principal causa de pèrdua de visió greu en persones de més de 60 anys i afecta 25-30 milions de persones a tot el món. Moltes persones grans desenvolupen degeneració macular com a part del procés d'envelliment natural de l'organisme. Existeixen diferents classes de problemes maculars, però el més comú és la degeneració macular relacionada amb l'edat. Es desconeix la causa precisa per la qual es desenvolupa; cap tractament ha resultat eficaç en forma constant.

La degeneració macular pot causar diferents símptomes en diferents persones. Aquesta afecció pot ser pràcticament imperceptible en els seus començaments. De vegades només un dels ulls perd la visió, mentre l'altre continua veient bé durant molts anys.

Quan afecta tots dos ulls, la pèrdua de la visió central pot percebre més ràpidament. Són símptomes d'alerta de la pèrdua de la visió quan les paraules escrites en una pàgina apareixen borroses, quan apareix una àrea fosca o buida al centre de la visió o quan les línies rectes apareixen deformades.

Un dels factors que contribueixen al desenvolupament de la DMAE exsudativa és una substància anomenada factor de creixement endotelial vascular A (VEGF-A), que causa el creixement i la secreció de nous vasos sanguinis febles sota de la màcula, danyant la visió central.

El tractament que s'aplica en l'actualitat consisteix en la injecció intraocular de substàncies del grup d'anti-factor de creixement endotelial (VEGF) que actuen millorant o estabilitzant la visió. No curen la malaltia en si, però sí la frenen. Aquestes substàncies s'injecten dins de l'ull (ús intra-vitri) i són el tractament més utilitzat actualment per la seva eficàcia.

Els pacients afectats d'una DMAE requereixen controls periòdics per oftalmòleg especialitzat i en molts casos requereixen d'un tractament regular. La durada del tractament dependrà de com evolucioni la seva visió. Generalment, són necessàries diverses injeccions intraoculars a l'any per controlar la progressió de la malaltia.

En relació a aquest tema, la Dra. Eva Muiños, experta en retina i degeneració macular del grup Admiravisión pensa que qualsevol millora de la qualitat visual d'aquests pacients és molt valuosa. Des de fa deu anys, diferents equips d'oftalmòlegs estan investigant sobre un tractament per a pacients que no han obtingut millores amb les injeccions intraoculars. Aquest tractament utilitza diferents tipus de lents basades en el telescopi de Galileu.

Fins ara, ha vingut implantant una lent al sac i una altra a la cambra anterior. Les lents elaborades per l'equip del Dr. Artal aporten un plus qualitatiu respecte de les que s'estan utilitzant en l'actualitat en el fet que s'implanta una lent intraocular doble que, a més, està elaborada amb un material més flexible que s'injecta al ull a través d'una incisió molt petita que no requereix de sutures, cosa que redueix considerablement el risc d'infecció i les complicacions postoperatòries.

Aquesta tecnologia està basada en el telescopi de Galileu que consisteix a utilitzar una lent convexa per a l'objectiu i una altra còncava en l'ocular que amplien la visió perifèrica, a manera de telescopi. Atès que la visió central és molt pobre, s'afavoreix d'aquesta manera que el pacient utilitzi al màxim la visió de les zones laterals de l'ull que no estan afectades per la malaltia. Això no vol dir que el pacient recuperi un nivell de visió suficient per fer vida normal. Seguirà sent un pacient amb baixa visió però que millorarà la seva agudesa visual utilitzant una part perifèrica de la seva retina, cosa que implica ja de per si una millora de la seva qualitat de vida.

Font:

Revista Biomedical Optical Express, opinión Dra. Eva Muiños N. Col. 28934

Continguts relacionats

Et pot interessar