Retinopatia hipertensiva

Informa't sense compromís!

Què és la retinopatia hipertensiva?

La retinopatia hipertensiva és el conjunt d’alteracions que tenen lloc a la retina causades per la hipertensió arterial. Aquests canvis poden observar en l’examen del fons d’ull que es realitza mitjançant l’oftalmoscopi.

La retina es veu alterada per lesions que són conseqüència de la hipertensió, encara que altres factors, com l’arteriosclerosi o l’edat avançada, influeixen en el desenvolupament de la retinopatia hipertensiva.

L’examen del fons d’ull en els pacients hipertensius és fonamental, ja que els canvis que s’aprecien a la retina permeten estimar la gravetat dels canvis produïts en altres òrgans a conseqüència de la hipertensió i establir d’aquesta manera un pronòstic de la malaltia. Tot i això, l’absència de signes d’hipertensió arterial en l’examen de fons d’ull no descarta l’existència d’hipertensió arterial ni d’alteracions en la circulació en altres parts de l’organisme.

La hipertensió arterial (HTA) és el factor de risc modificable cardiovascular més perjudicial, ja que l’augment de la pressió arterial incrementa la probabilitat de malalties cardíaques, neurològiques i fins i tot de mortalitat. La hipertensió arterial afecta les artèries de diversos òrgans del cos, actuant silenciosament durant molt de temps abans que el dany en els òrgans sigui clínicament aparent.

Es considera que una persona presenta hipertensió arterial quan la pressió arterial sistòlica és igual o superior a 140 mmHg, i la pressió arterial diastòlica és igual o superior a 90 mmHg. En persones diabètiques, amb malaltia vascular o renal, es considera que hi ha hipertensió arterial quan la pressió supera els 130/80 mmHg.

Símptomes

Retinopatia hipertensiva crònica.

La major part de les persones amb aquest tipus de problema romanen sense símptomes durant molt de temps i solen ser diagnosticades gràcies als exàmens de fons d’ull que es realitzen com a part del control de la hipertensió arterial. En el fons d’ull es pot apreciar en aquests casos una disminució del gruix dels vasos, uns creus arterio-venosos patològics i dilatacions saculares a la paret dels vasos. A més, aquest tipus d’hipertensió augmenta el risc que es produeixin oclusions vasculars, podent afectar llavors la visió. En els pacients amb hipertensió de llarga evolució o severa, pot aparèixer visió borrosa o disminució de l’agudesa visual i en alguns casos pot existir una pèrdua significativa de la visió, sobretot en aquells casos associats a altres patologies, com diabetis o arteriosclerosi.

Retinopatia hipertensiva aguda.

També es coneix com retinopatia maligna o accelerada. Aquest tipus de retinopatia es dona sobretot en pacients amb hipertensió associada a malalties com eclampsia o preeclampsia, feocromocitoma, etc. En aquests casos la visió pot afectar de manera més important. Es presenta en situacions en què l’augment de la pressió arterial és brusc. Es caracteritza per presentar visió borrosa, que sol ser transitòria i es normalitza en restablir els valors normals de pressió, podent estar acompanyada de mal de cap. En el fons d’ull s’observa una disminució generalitzada del calibre dels vasos. En els casos més greus es poden apreciar hemorràgies, exsudats i edema de papil·la.

Diagnòstic

El principal mètode per diagnosticar la retinopatia hipertensiva és mitjançant l’estudi del fons d’ull, que consisteix en l’anàlisi de la retina i els seus gots per mitjà d’un oftalmoscopi. És una prova senzilla i indolora que es realitza en pocs minuts.

A més, avui dia és possible filmar o fotografiar el fons d’ull i conservar una imatge per comparar-la amb altres futures per seguir l’evolució del pacient.

La angiografia amb fluoresceïna permet el registre de la imatge del fons d’ull després de la injecció d’un contrast que es distribueix a través de la circulació sanguínia. Aquesta tècnica pot resultar d’utilitat per valorar la gravetat de la malaltia, sobretot en aquells casos en què hi ha patologies associades com la retinopatia diabètica.

A què es deu la pèrdua de visió en la retinopatia hipertensiva?

L’increment de la tensió arterial altera els vasos sanguinis. A la retina hi ha multitud d’artèries i venes que recorren la seva superfície. Quan la tensió arterial augmenta, els vasos i els teixits que els envolten pateixen alteracions: augment de permeabilitat, que provoca la sortida de líquid i substàncies del plasma cap a la retina. Alguns gots pateixen una important contracció, disminuint el flux sanguini cap a algunes regions de la retina que queden danyades per la falta de reg sanguini. També poden produir hemorràgies degudes al dany patit pels vasos. La sortida de líquid procedent d’aquests pot donar lloc, finalment, a edema de la retina.

En els casos més greus, pot afectar també la coroide (capa que envolta a la retina), donant lloc a coroidopatía hipertensiva. Quan la malaltia està molt avançada acaba afectant al nervi òptic. Es denomina papiledema l’acumulació de líquid en el tram inicial del nervi òptic (anomenat papil · la òptica). Tots dos són signes avançats d’hipertensió i poden acompanyar d’alteracions significatives de la visió.

Factors de risc de la retinopatia hipertensiva

Mal control de la pressió arterial crònicament elevada.
Diabetis mellitus.
Consum de tabac.
Embaràs.
Nivells alts de colesterol i triglicèrids.
Ser major de 50 anys.
Diversos factors genètics.

Diagnòstic

Proves diagnòstiques de la retinopatia hipertensiva

Angiografia Fluorescèinica

Tomografia de Coherència Òptica (OCT)

Ecografia oftàlmica

Retinografia

Tractament

No existeix un tractament específic per a la retinopatia hipertensiva. El tractament consisteix a controlar adequadament la pressió arterial. Per aquest motiu, a més de seguir uns hàbits de vida saludables (control de pes, disminució de la sal en els menjars, exercici físic moderat i regular …) i l’administració de fàrmacs antihipertensius, és importantíssim mesurar regularment la tensió arterial, amb la finalitat de diagnosticar la hipertensió arterial i seguir el tractament adequat. Mantenint els nivells de tensió arterial dins dels límits normals podrem evitar el dany que la hipertensió arterial produeix en els diferents òrgans i en els nostres ulls.

En el cas de la retinopatia hipertensiva aguda s’està davant una situació d’urgència, el tractament es realitza en l’àmbit hospitalari i va orientat a un control exhaustiu de les xifres de tensió arterial amb tractaments molt més específics.

En el cas de la retinopatia hipertensiva aguda s’està davant una situació d’urgència, el tractament de la qual es realitza en l’àmbit hospitalari i va orientat a un control exhaustiu de les xifres de tensió arterial amb tractaments molt més específics.